Mussitar

[1917; del ll. mussitare, íd., freqüentatiu de mussare, íd.]
v 1 intr Parlar molt baix o sense emetre veu.
2 tr Dir alguna cosa mussitant.

Va iniciar l'any amb un únic propòsit, no fer massa soroll. L'any anterior havia estat difícil. Potser, de tant cridar, s'havia oblidat d'escoltar-se.
I ara, el seu cor li deia que li tocava, a ell, una mica d'atenció.
Mussitar, aquesta era la clau. Parlar fluixet, molt baix. Segur que, d'aquesta manera, sentiria la seva ànima palpitar.
I els altres, la sentirien? És clar que sí. Al principi, potser no. La sabien cridanera, exuberant.
Però més tard, segur que paraven l'orella per captar el missatge.
Havia de cuidar, també, el llenguatge gestual. Escurçar les distàncies. Apropar-se.
I va començar l'experiència. No va trigar molt a adonar-se que estava més tranquila i relaxada.
No afluixava el seu discurs. Era el mateix. Només la forma havia canviat.

"Hay que atender no sólo a lo que cada cual dice, sino a lo que siente y al motivo porque lo siente. " CICERÓN