I per acabar amb la sèrie de poemes ... una petita joia!
Poemes de Tardor_ Poemas Del Otoño
Per passar de pàgina només cal clicar a la dreta.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poemes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poemes. Mostrar tots els missatges
dimecres, d’octubre 28, 2009
Un altre poema de tardor

Per si us pot ser d'utilitat a la feina o pel plaer de llegir.
Patina per l'aire,
rellisca, ja és vent,
arriba i és lladre
del sol estiuenc.
Carrega magranes,
bolets i castanyes,
s'amaga pels núvols,
escurça els dies
i estira les ombres.
Es vesteix de pluja,
pinta al cel la tristor
quan dicta els seus mots
el poema de tardor.
dilluns, d’octubre 26, 2009
Poemes de tardor

Les fulles seques fan sardana
d'ací d'allà saltironant,
i dintre el bosc la tramuntana
sembla la cobla al lluny sonant.
I quin seguit de fulles roges
que enjogassades porta el vent;
les que més corren, semblen boges,
altres se'n vénen dolçament.
I quan el sol se'n va a la posta,
l'arbre que enyora el seu fullam,
poc a poquet son ombra acosta
als balladors damunt del camp.
I surt la lluna trista i sola,
fulla d'un arbre on ha viscut,
que va cercant pel cel on vola
les companyones que ha perdut.
Les fulles seques fan sardana;
mes, quan l'albada surt després,
de les endú la tramuntana
espais enlaire per mai més.
I l'arbre sec ja torna a viure,
fulles i flors arreu badant,
i cada brot, quin cants de riure,
fent nius les aus i els becs juntant!
Després la fruita, que encisera,
pengim-penjam al sol que és foc,
el préssec ros i la cirera,
la pruna clàudia i l'albelcorc!
Oidà!Quin goig!Fem les rodones,
sardanejant de dia i de nit,
les mans unint homes i dones,
els ulls clavats en l'infinit!
dissabte, de març 28, 2009
FLORES DE PRIMAVERA
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
